El llenguatge de la terra.
No modelo les peses el meu treball es basa principalment en reunir les condicions perquè les formes apareguin.
Es fonamenta en l’experimentació de les possibilitats plàstiques del llenguatge propi de l’argila. Construeixo les formes en estats poc habituals de treball i, en molts casos amb addicions de diversos materials combustibles (esponja, paper, flocs, porex....) per provocar comportaments extrems durant el processos d’assecat i cocció. Coccions portades al límit de la resistència de les estructures, determinant formes i textures, amb una infinitat de referències a la natura més propera i que restant inalterables per la vitrificació de l’obra un cop freda.
Igual que amb el torn, es considera un valor afegit, que el fang sigui l’únic material capaç d’assumir els diferents estats i comportaments per la realització d’aquest treball.
Les formes de partida son sempre políedres de sis cares, formes geomètriques simples que aporten una lectura més clara un cop es descomponent.
Joan Serra.
