PROTOPECES
Al
límit succeeixen les coses que m’interessen...
Protopeces
Al
límit succeeixen les coses que m’interessen...
Aquesta exposició no és de les que es fan habitualment, ja
que és un recull, una mostra de la varietat de processos i possibilitats que he
anat treballant al llarg dels últims 15, o potser 20 anys. Ara, un cop desenvolupada
la sèrie, les dates em ballen pel cap i perden importància.
La gran quantitat i varietat d’obres exposades pot
semblar, en un primer cop d’ull, un caos; la paraula m’agrada, “al límit del
caos” defineix el moment exacte en què la terra i el foc conflueixen per
mostrar-nos aspectes íntims de la metamorfosi del volum, condicions que
recorden l’origen i evolució de la terra, recreacions de testimonis del poder
de la natura a escala humana.
El fil conductor de l’exposició és que totes les obres tenen
un origen comú: totes tenen forma de cub
i totes fan 15 x 15 x 15 cm., totes han estat
estructurades amb fang, amb el suport intern d’una esponja i, finalment, totes
han patit el modelat del foc com a factor determinant conformador de l’obra.
El meu treball no és una abstracció de la realitat, és
realitat: obtenir el màxim de diversitat de comportaments del fang i la seva
consolidació en peces, que siguin el reflex d’un instant, en què els estats
anteriors i posteriors es puguin intuir com a parts d’un procés.
Un abans i un després sense retorn, aquesta és la
idiosincràsia del procés ceràmic.
Joan Serra.
PASTA DE MANGANÉS